Virus de la immunodeficiència humana, actua atacant el sistema immunitari i el deixa exposat a infeccions i altres malalties. Les persones que s’han infectat es diuen seropositives. Actualment, degut als avenços clínics i la adhesió als combinats retrovirals s’ha convertit en una malaltia crònica, que no es pot curar

Síndrome de la immunodeficiència adquirida. Es quan la persona seropositiva ha desenvolupat infeccions o malalties degut  la manca de defenses. Serà qüestió de temps que la persona acabi morint a causa de les infeccions o els càncers desenvolupats.

Símptomes

La única forma de determinar si es té el VIH, és mitjançant una analítica de sang, tot i que ara per ara, és l’únic mètode, es porten a terme noves analítiques més ràpides i sense la necessitat de extreure sang, Per l’aspecte físic no es pot determinar si una persona està infectada pel virus del VIH, tot i que el tractament pot provocar greus efectes secundaris importants com poden ser; la lipodistròfia, que es la distribució anormal de les grasses al cos i per tant genera la pèrdua dels greixos a la cara i a la part perifèrica del cos; braços i les cames, deixant a la persona seropositiva amb un aspecte demacrat que estigmatitza la forma de vida .

La Sida és una malaltia provocada pel Virus de la immunodeficiència humana (VIH). Es considera síndrome per què apareixen una o diverses malalties relacionades, també anomenades infeccions oportunistes. Aquestes poden desenvolupar-se degut a l’alteració del sistema immunitari com a resultat de la infecció pel VIH.

Quan una persona s’infecta, no vol dir que tingui la Sida, sinó que passa a ser seropositiva i pot ser-ho durant molt de temps sense desenvolupar la malaltia si segueix unes pautes de tractament antiretroviral i de vida saludable, per això és molt important el diagnòstic de la malaltia el més aviat possible i no retardar el tractament. Ja que no hi han símptomes externs i evidents de la infecció per VIH, i  que una persona infectada pot anar transmetent la malaltia sense saber-ho; és molt important que si heu tingut alguna relació de risc US FEU LA PROVA DE DETECCIÓ DEL VIH

Tanmateix es important saber-ho quan més aviat millor, ja que el factor temps juga un paper molt important en aquesta malaltia per fer front a ella

Etapes de l’evolució del VIH

Cal dir que varien molt d’una persona a l’altra, però s’han establert unes etapes de la infecció del VIH comunes a  moltes persones que s’infecten, són les següents;

Primoinfecció: es calcula que la meitat de les persones que s’infecten, tenen uns símptomes inespecífics molt semblants als de la grip

Infecció asimptomàtica: és un període molt llarg de temps en el que les persones infectades no manifesten símptomes de la infecció, per tant, poden transmetre el virus als altres sense saber-ho

Infecció amb símptomes menors: apareixen diarrees persistents, suors nocturnes, febre, pèrdua de pes, augment de la mida dels ganglis limfàtics, i malalties de la pell i d’altres òrgans

Infecció greu: la pèrdua de pes, la suor nocturna i la febre s’intensifiquen i es prolonguen amb el temps i apareixen les infeccions oportunistes, el que anomenaríem SIDA

Transmissió del VIH

Als inicis de la malaltia només afectava a un grups molt concrets, ara per ara, la SIDA afecta a tothom.
Hi ha un desconeixement de la societat sobre les maneres de transmissió que d’altra banda afecta encara més l’estigma social que les persones seropositives pateixen a més de patir la malaltia.

Es parlava que les picades de mosquit o veure en un mateix got podien transmetre la malaltia, aquest desconeixement, ha provocat que molts seropositius se sentin amb problemes d’integració a la societat i sovint tingui por a fer pública la seva malaltia, molts confessen tenir més por a la pròpia societat.

Mecanismes de transmissió

Únicament hi ha risc de contraure els anticossos per transmissió sexual, la transmissió per la sang i la transmissió perinatal. Es a dir quan tenim relacions sexuals desprotegides, en l’ús compartit de xeringues i en la llet materna d’una mare infectada al seu fill.

La transmissió sexual del virus del VIH és la més comuna.

Si tenim relacions sexuals sense preservatiu o ingerim el semen o la secreció vaginal igualment hi estem exposats. El contacte amb la sang  infectada d’una persona seropositiva  en l‘us compartit de xeringues, o bé compartint la màquines d’afaitar pot conduir-nos a adquirir els anticossos. Hi ha altres líquids corporals que poden transmetre els anticossos com son les llàgrimes i la suor, però és molt menys probable en aquestos casos.

La importància de fer-se la prova del VIH; és fonamental, hi ha moltes persones que es no saben que son portadores del virus, tenen un aspecte normal i no tenen encara els símptomes, fins que amb el temps es desenvolupen la malaltia. Es molt important la detecció el més aviat possible per tenir un seguiment mèdic del virus i amb el tractament poder seguir fent una vida el més “normal” possible.

Els nous casos de VIH van augmentant cada any a tot el món, els casos més esfereïdors es donen al continent Africà, que no disposen de medicaments antiretrovirals, però als països desenvolupats la tendència també és  l’augment dels portadors